Els actors i actrius de la companyia Maru-Jasp, d'Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) es posen a la pell de les famílies amb mares, germanes o filles desaparegudes i assassinades a Ciudad Juárez, Mèxic. Mujeres de arena és una obra documental que narra el calvari de totes aquelles persones a qui els han arrencat de les mans els seus éssers més estimats. És una dura realitat, però és d'una vital importància propagar la gran tragèdia que ocorre pels carrers d'aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units. Les dones viuen amb por, no poden sortir al carrer arreclades ni tampoc passar per carrers poc concorreguts. Les víctimes, paoroses, viuen els seus últims instants de vida a mans de subjectes inhumans que s'aprofiten dels seus cossos i són violades, torturades i assassinades de manera terrible.
Per més inri, les autoritats se'n renten les mans, no executen el pes de la llei que requereix aquest execrable crim.
Les imatges emmudien les boques dels espectadors. Les escenes, d'una gran cruesa, són només una mostra del malson que viuen les famílies. Em va deixar sense paraules, amb la pell de gallina en cada mot entre llàgrimes de dolor dels personatges. Una obra molt recomanable que ens apropa a una realitat punyent i que, per molt sembli que no ens toca gaire aprop no és així ja que, com a éssers racionals, hem de lluitar per abolir qualsevol infame pràctica basada en la humiliació i el patiment de les víctimes.
És la primera vegada que participen al Fitag i els alegra molt haver estat escollits per poder mostrar una obra d'aquesta temàtica. Al llarg de la gira per tot Espanya, s'han trobat amb espectadors que no han pogut resistir la durera de la trama.
Vaig aprofitar per preguntar-li quin ressó té el teatre amateur a la Comunitat de Madrid. El seu director em va dir que a la capital no se celebren festivals d'aquest tipus però a la Comunitat de Madrid sí i, de fet, existeix la Federación de Teatro Amateur de Madrid.
Los actores y actrices de la compañía Maru-Jasp, de Alcalá de Henares (Comunidad de Madrid) se ponen en la piel de las familias con madres, hermanas o hijas desaparecidas y asesinadas en Ciudad Juárez, México. Mujeres de arena es una obra documental que narra el calvario de todas aquellas personas a quienes les han arrancado de las manos a sus seres más queridos. Es una dura realidad, pero es de una vital importancia propagar la gran tragedia que ocurre en las calles de esta ciudad fronteriza con Estados Unidos. Las mujeres viven con miedo, no pueden salir a la calle arregladas ni tampoco pasar por calles poco concurridas. Las víctimas, pavorosas, viven sus últimos instantes de vida a manos de sujetos inhumanos que se aprovechan de sus cuerpos que son violados, torturados y asesinados de manera terrible. Para más inri, las autoridades se lavan las manos, no ejecutan el peso de la ley sobre este execrable crimen.
Las imágenes enmudecían las bocas de los espectadores. Las escenas, de una gran crudeza, son sólo una muestra de la pesadilla que viven las familias. Me dejó sin palabras, con la piel de gallina en cada palabra entre lágrimas de dolor de los personajes. Una obra muy recomendable que nos acerca a una realidad lacerante y que, por mucho creamos que no nos toca demasiado cerca, no es así, como seres racionales debemos luchar para abolir cualquier infame práctica basada en la humillación y el sufrimiento de las víctimas.
Aproveché para preguntarle qué eco tiene el teatro amateur en la Comunidad de Madrid. Su director me dijo que en la capital no se celebran festivales de este tipo pero en la Comunidad de Madrid sí y, de hecho, existe la Federación de Teatro Amateur de Madrid.
The actors and actresses of the company Maru-Jasper, Alcala de Henares (Madrid) are put in the shoes of families with mothers, sisters or daughters disappeared and murdered in Ciudad Juarez, Mexico. Women of sand is a documentary that chronicles the ordeal of all those who have ripped their hands loved ones. It's a harsh reality, but it is a vital propagate the tragedy that occurs on the streets of the city bordering the United States. Women live in fear, can not go out nor arreclades through crowded streets soon. The victims, fearful, living his last moments of life at the hands of cruel individuals who take advantage of their bodies and are raped, tortured and murdered so terrible. To make matters worse, the authorities go wash your hands, do not run the weight of the law that requires this heinous crime.
Images enmudecían the mouths of viewers. The scenes of great cruelty, are just a sample of families living nightmare. It left me speechless with goosebumps on every word the characters in tears of pain. A highly recommended work that brings us to a painful reality and that we do not have to look very far because it is not near as rational beings, we must fight to abolish any nefarious practice based on the humiliation and suffering of victims.
I used to ask him what has echoes amateur theater in Madrid. The director said that the capital is not such festivals but in Madrid and yes, indeed, there Federation of Amateur Theatre in Madrid.
Se trata de una de las obras de teatro contemporáneas más montadas y representadas en el mundo y se ha convertido en un clásico del teatro de denuncia, pues se refiere a las desapariciones y asesinatos de mujeres de Ciudad Juárez, un gran drama en el país que nadie ha sido capaz de solucionar y donde la justicia ha sido incapaz de obtener ni un solo éxito.
